Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/205

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
185
Llibre segon.

Que es aço que vos volets fer, no conexets que lo caualler no te lança nen pot hauer aci, com donchs junyirets ab ell? Lo caualler respos:—Puys que lança no te, yol combatre ab la spasa.—Certes, dix lo haraut, vos ho errarets molt, car la costuma dels cauallers errants no es sino de rompre les lançes, sino es que altre cas se seguis, per lo qual batalla hagues loch; e daltre part quem par que sia lo caualler que ir se parti de nosaltres, si tot ses desfreçat. Ladonchs aquell que ja hauia mesa la ma a la spasa, stech segur, e dix al haraut:—Certes, Bon Panser, yom pens que tu digues veritat. Curial staua segur, que nos mouia sperant ço que voldrien fer, mas lo haraut ana al caualler, e dixli:—Senyor caualler, mal hauets fet en junyir ab aquests amichs vostres, car vos axi desfreçat com estats no sots estat per ells reconegut, sino no haurian junyit ab vos, mas puys que vos los conexiets, los deuiets esquiuar. Respos Curial:—Bon Panser, les saluts dels cauallers errants encara que sien germans, es lo rompre les lançes, segons que tu sabs be; empero yo nols ne haguera conuidats per quels conexia, mas si ells conuidant men los digues de no, me par que haguera feta descortesia a ells, e ami poguera esser notat a couardia, e axi recomanam a ells. E tantost girant les spatles continua son ca mi.

32.

L

O haraut torna als cauallers els dix com lo caualler se recomanaua molt a ells, perque ells