sabent certament aquell esser lo caualler ab qui hauien parlat lo jorn passat, digueren que certes aquest era un valent caualler e que no hauien vist encara tan bon feridor de lança com era aquest, e semblantment tengueren son cami apres del caualler fins que altre cami trobassen, per lo qual sen poguessen apartar. E axi anant plegaren a una vila, e Curial dreça a un hostal on fonch aleuiat molt be. Semblantment los quatre cauallers hi foren, es aleuiaren en aquell mateix hostal, e per be que Curial samagas dells, un scuder qui era en lur companyia, lo qual en lo torneig e en la batalla de Monferrat ere estat en companyia den Ponç Dorcau, lo viu e coneguel tantost, e correch als cauallers e, present lo haraut, los dix:—A la fe, senyors, yo conech be lo caualler ab qui hauets rompudes les lançes. Digueren ells:—¿E com se pot fer que tul conegues? Respos lescuder, perque ell es aleuiat açi.—Ver es digueren ells, mas ¿com lo coneys tu? Ladonchs dix lescuder:—Aquest es lo caualler qui mata a Boca de Far en companyia den Ponç Dorcau, ab qui yo era, e dels altres cathalans. Ladonchs ells se miraren los uns als altres e digueren al haraut;—¿Diu ver aquest? Dix lo haraut:—Ell ho diu, yo no dich res. Ladonchs ells digueren al haraut que puys sabien qui era lo caualler que sen anas a ell e li digues que daqui auant nos celas aells. Perque lo haraut tantost ana a Curial, e li dix:—Senyor caualler, tant nous sots guardat que vos sots stat conegut per un dels scuders daquells quatre
