Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/213

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
193
Llibre segon.

que quantes ne vistes fins aci, empero moltes ni ha que sestogen pera quant la cort sera plena. E ab tant pres comiat dells se parti.

36.

A

QUEST haraut dona materia de parlar e de pensar a tots los cauallers, e ell sen torna a Melu, e dix a Laquesis ço que hauia vist e oyt, perque Laquesis en aquell punt creent certament, segons les entresenyes qui li hauia donades lo haraut, aquell esser Curial, feu caualcar Tura, donzella sua, e ben acompanyada trames la ab lo haraut ensems alla on hauia lexats los cauallers. Los quals apres que aquell jorn fonch passat e volguessen ja partir per anar al torneig, Festa dix:—Senyors cauallers, lo torneig aquest, segons que oyg, durara ben vuyt jorns, e axi si ho acordassets açi deuriets aparellar totes les coses que hauets necesaries pera quant hi serets, en manera que res nous fallega. Perque tots acordaren que era ben dit e axi aturaren; perque Curial feu venir alli lo seu paballo, lo qual era lo pus rich e maior que fos en lo torneig. Era aquest papallo tot vert e blanch de vellut vellutat brocat dor, e les cordes totes de seda verts e blanques e dor, e alt en la sumitat hauia un pom molt gros dor, sobre lo qual hauia un leo qui tenia abraçat un ocell, qui deyen que era mila, altres dien que era falco. E semblantment feu venir tots los caualls que tenia per los pasos, e los arnesos e tot lo seu abillament, senyaladament molts scuts negres, les quals coses com los aragone-