Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/215

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
195
Llibre segon.

semblantment li dona un xapellet dor ab moltes pedres precioses e perles molt grosses, e li dona lo fermall del leo, lo qual el hauia ja vist. Atressi li dona una tenda ab quatre retrets molt bella, tota de ceti ras carmesi, brodada de laços dor e de ulls, e en la porta hauia un lebrer blanch molt ben fet qui semblaua fos viu, e tenia un collar fet de perles e de safirs, e per les vores de la porta de la tenda hauia letres de perles e de pedres precioses qui deyen: Comant pora mon paubre cuer pourter, la grant dolour que li faut a soufrir.

37.

T

OTES aquestes coses dona Tura a Curial de part de Laquesis, los quals Curial pres ab molt alegra cara e los festeia molt, axi perque ho merexien per raho de la sua valor, com per qui los trametia, e feta venir collacio hagueren molt gran plaer. Mas Festa acostantse a la orella de Curial, li dix:—No lijats la letra sens mi. Curial calla. Apres daço donaren en lostal una gentil cambra a Tura on saleujas, e axi sen ana a reposar, car venia cansada del cami, e dix a Curial que mentres ella dormiria un poch, scriuis, car tantost hich volia partir. Curial respos esser molt content. Ab tant Curial e los altres cauallers puys que a la sua cambra la hagueren acompanyada, sen tornaren a la sua cambra, on trobaren Festa molt pensosa. E mentre en aço stiguessen, Festa dix a Curial que sen tornassen a la sua cambra. Perque tantost pres comiat dels cauallers, a la sua