cambra sen anaren, e axi com hi foren, dix Festa:—Curial, Curial, yo no dich que vos no façats festa a Laquesis, empero yous prech que siats recordant de la mia senyora, la qual si ella sab que vos fets enuers Laquesis un pel mes auant de ço que ella voldria, vos certifich que aquell mateix jorn la poran soterrar, e aixi veiats que farets. Respos Curial:—Festa, daquest fet ira axi com vos matexa ordonarets e no si fara pus; empero ¿pusch vedar yo a Laquesis que nom faça festa ne honor, nem vulla be o refusare la honor quem voldra fer, que no ha Rey en lo mon que no aceptas los bons acollirs e les festes de tal senyora com aquella, e no ha caualler en lo mon, per enamorat que sia que, guardant la sua lealtat, no seruis a Laquesis de tot son poder? Bastar deu a mos vijares a la senyora, que yo en tot cas sie seu e no daltre persona del mon: nom se que mes le pusca fer, e yom penit molt per quey son vengut, car per ma fe yo no pusch creure quem sapia regir en la forma que a mi seria mester, e los absents creen massa laugerament. Perqueus prech que vos no li scriuats sino veritat, car daquella sere content, e yo he tant desplaer perque aquesta donzella ma encontrat, que no es en dir; e axi veiam que deig scriure a Laquesis. Ladonchs dix Festa:—Lijam la letra de Laquesis; e axi feren. E veren per aquella com Laquesis se dolia molt que per nulls temps li hauia scrit ne hauia feta mencio della, e com se recomanaua a ell molt, e com li trametia aquelles joyes e lo
