tendello, dins lo qual lo pregaua stigues, per ço que ellal anas a veure e conegues on seria. Dix Festa:—Aquesta bona letra es, e yo la trametre a la senyora en scusacio vostra, e prech vos que no scriuats a Laquesis, mas trametets li a dir per la donzella que vos hauets votat no dir vostre nom ne scriure a persona del mon en tot aquest viatge; queus plau star en lo seu tendello, empero que la pregats que noy venga, car fer vosia conexer a molta gent, mas que vos irets a ella abans quel torneig ne sera finat. Curial fonch content de fer aquesta resposta, perque com la donzella hach dormit, Curial fonch prest e ana a ella e parlaren molt, e apres li dix ço que hauia deliberat, e Tura dix que be era, empero molt li plaguera que scriuis si esser pogues, mas Curial respos que no podia scriure. Aportaua Curial al braç sinestre un braçalet dor ab moltes pedres e perles, e unes letres entorn que deyen: Ami sens amie. Perque Tura veent lo braçalet, dix a Curial que trametes a Laquesis aquell braçalet, puys que letra no li enuiaua, e tantost Curial loy dona, e Tura mirant lo braçalet legi les letres e dix:—Lo contrari esta en veritat. Respos Curial:—Nous entench a combatre sobre aquest cas. Ab tant, pres comiat de tots los cauallers e de Festa, tantost sich parti.
38.
O sabia Festa que Tura sen portaua lo braçalet ne sen apercebe, perque venint lo temps del torneig, los cauallers enuien los seus paballons e tota
