Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/218

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
198
Curial y Guelfa.

lur desferra al camp e foren fermats prop una fontana assats luny del camp, entre unes arboredes molt grans, e aqui lo dissapte per lo mati ells foren en lurs tendellons e totes les sues coses foren meses en orde, perque los quels vendrien a veure coneguessen que eren cauallers de mencio e de gran estat. E certes los tendellons de Curial eren e foren los pus notables e pus richs que james fossen stats vists en tals aiusts.

39.

E

N aquest mateix temps, lo Rey Darago que tres mesos o mes hauia caualcat continuament a forma de caualler errant e sens esser estat conegut hauia fetes coses de son cors dignes de recordable veneracio, e sino que no pertany a nostra materia tractar sino dels fets de Curial, yo scriuria açi alguns notables actes qui son venguts a noticia mia, los quals per les sues valeroses mans foren finats a honor sua, no menors ne de menor perill que aquells que desus hauets legits, trames les sues tendes al camp, no sigues per ço que les tendes nol descobrissen, e mana que fossen fermades en lo pus desuiable loch que si trobas, e axi fonch fet. Perque los qui les assegueren cuydant se apartar, caygueren prop daquelles de Curial e dels aragoneses. E com lo Rey vengues a la sua tenda e fos descaualcat, un scuder daquells cauallers Darago lo conech e vench a son senyor e li dix com hauia vist lo Rey. Perque son senyor ana a ell e feta li reuerencia, li demana com es vengut tot sol. Dix lo Rey:—No son; certes que la mia spasa