ma feta companyia on qui sie stat. Digues, dix lo Rey, ¿ha altri en vostra companyia?—Senyor, hoch, lo caualler de Monferrat qui combate contra Boca de Far en companyia den Ponç Dorçau e dels altres.—Feslo venir, dix lo Rey, mas nol digues qui son yo. Perque lo caualler parla ab los altres companyons, els dix com lo Rey era aqui aleujat prop dells e que volia veure Curial, mas que no li diguessen qui ell era, e axi fonch fet. Perque tots digueren a Curial:—Açi ses mes prop de nos, un caualler parent nostre, fort e molt valent, e axi placiaus per esser tot sol que li façam honor el acullam en nostra companyia. Curial respos que era molt content. Perque tantost anaren al caualler e saludaren lo, e ell los torna los saluts. Lo Rey, mira a Curial en la cara e viu lo bell e ben proporcionat de tots sos membres e altas molt de ell. Axi mateix Curial, mira lo Rey, e viu lo molt espes de tota la persona e de condecent statura, terrible en lesguart, los ulls tots ardents e que paria que alla on miraua metia terror; parlaua poch. Mes haguera mester mes temperancia en sos mouiments, car era molt executiu e confiaua tant de la força del cors e de la lealtat dels seus vassalls, que emprenia moltes coses temibles e de gran perill, en manera que no dubtaua res. Perque Curial dix als altres cauallers:—Per cert, aquest deu esser un valeros caualler, e si nou es, no deu hom fiar de talla de home del mon. Entre tant los seruidors del Rey, tragueren lo dinar prest. Perque lo Rey dix:—Sus,
