molt ben muntats, e per ço la honraren mes que no feyen a altres qui per ventura eren de maior stat, e daltre part, la sua bellesa era tanta, que conuidaua moltes gents a ferli companyia. Lo Rey aportaua en lescut dues spases entrecroades. E com veu que la donzella era ja collocada, acomiadantse della, girarense en vers aquells qui rompien lançes. E lo Rey qui hauia un poch lo ventrell gros contrals franceses per raho del Duch Danjou, qui hauia mort son sogre, mira vers aquella part on los angleses rompien lançes contrals franceses, e axi lo Rey fica esperons al seu cauall apellat Pompeu, e si ana vers lo Duch Dorleans que anaua ab la lança en la cuxa, cercant a qui poria ferir. E lo Rey li dona tant gran encontre per lescut axi fort quel derroca tal luny del cauall, com la lança hauia de lonch. Ladonchs los francesos cuyten per releuar son senyor. E lo Rey encontre lo Comte de Poytieus axi fort quel mes per terra, e no sarresta sobre aquell, ans ne fer un altre qui Jaques de Barbant hauia nom, e sil encontra tan poderosament que aterral mes, e en aquest lo Rey rompe la lança. E axi del primer ahurt feu tal loch als seus cauallers qui detras li venien, que ells podien ben passar sens empachament. Mas los cinch cauallers qui ab ell eren venguts, veent lo Rey tan marauellosament ferir de lança, foren molt marauellats. E axi mateix ells començen a ferir e quisque al deuant los venie ere forçat ana a la terra, en manera que en poca dora se feren conexer per tot. Hauia en aquest cas en la
