que en aquelles tendes se feu aquella vesprada e tot hom staua en tant plaer que mes no podia. E lo senyor de Vergues demana en gracia al Rey que son companyo e ell poguessen dur scuts negres e fossen en la sua companya lo dia del gran torneig. Lo Rey lols otorga, e axi anaren dormir. E lo Rey licencia tota la companya e, solament retengut Curial ab si, mana que cascu sen anas per sa part fins al dissapte venidor, com no fos volentat sua aturar pus en aquell loch per no esser conegut, ne tan poch haurie plaer que als altres coneguessen. E axis tengue cascu per dit de apartarse lo pus cubertament que pogue. E per ço auants del jorn lo Rey se leua, e leuats semblantment los altres, cascu feu sa via, lexant aqui les sues tendes sens alguna guarda. Empero lo Rey mana al senyor de Vergues que anas a la cort, e si la sua donzella hauia res mester se dispongues a fer per ella ço que li fos possible. Lo senyor de Vergues, molt alegre per ço com lo Rey se ampraua dell, respos:—Senyor, sab Deu que yous desig seruir dauant tots los senyors del mon, e axi fare vostre manament en tot cas. E ab tant sen ana a son aleuiament ab lo senyor de Sant Jordi qui dell nos partia. E lo Comte de Flandes los demana on eren stats, e ells respongueren que foren conuidats per uns cauallers e hauien ab ells sopat e dormit. Semblantment lo Comte de Foix demana a son fill, que era dels cauallers ab los quals era stat. Respos que anats sen eren tots, e hauien lexades les tendes sens alguna guarda, de que lo Comte se marauella molt.
