61.
assada adonchs la nit lo dia vench molt clar, e lo Rey continuament hauia pensat qui serien los cauallers dels scuts negres e senyaladament lo de les spases. Empero lo seu pensament anaua molt luny de la veritat, car ell no podia imaginar ço que era, mas tench se per dit que tots los cauallers vendrien a ell e que axin poria entrar en alguna conexensa. Daltre part Melchior de Pando, la nit passada, no pogue trobar les tendes dels cauallers dels scuts, mas per lo mati cerca tant que ell los troba e conexent la tenda de Curial, entra dins mas noy troba degu ne per conseguent en alguna de les altres, de que ell se marauella molt. E acordaua aturar se en les tendes pensant que retornarien e axils poria veure. Despuys pensaua que ell que faria tot sol alli, que poria esser que algun vendria per robar les tendes, o diria que ell era entrat per robarles e quel mataria, e axi que mes li valia anarsen a Festa si per ventura sabria ella alguna cosa que en certenitat lo pogues metre. E ab tant sen ana, empero ell no pogue parlar ab Festa aquell jorn en lo qual lo Rey celebraua gran e molt solemne conuit. E entre les altres coses hauia feta aparellar una taula molt gran per tots les cauallers dels scuts negres en lo pus honorable loch de tota la sala. Mas com vengues la hora del dinar e tot hom fos vengut, lo Rey noy viu los cauallers strangers e per ço spera quant venguessen e axi lo dinar se tardaua molt. Lo Rey feu venir a Festa e dix li:—Festa, yo no conech los Cauallers de les spases ne del falco,
