exit de seny no sabent se regir, tanta era la colera quel sobraua, alargant la ma pres lo noble home dels pits dient:—Vostres paraules preu yo poch, e si lo Sanglier les deya yo li faria conexer que hauria mal parlat. Tots los que stauen en torn se meteren en mig e apartaren lo un del altre, e ab gran treball retengueren lo noble home, lo qual era tan fumos que aço era cosa del altre mon. Curial nos feu tenir, ans tench sa via e sen ana a son hostal varies coses cogitant.
78.
A fama de les paraules obri les ales e ab yuarços cors ana al hostal del Duch de Bretanya, lo qual ab lo dit Sanglier e ab altres cauallers, a manera de aquells qui cerquen pel en lou e nuu en lo jonch, cercauen via com porian desfauorir Curial en manera que dells nos fes alguna mencio. E axi com les oyren, dix lo Sanglier:—¿Que cercam pus? Ja nos pot scusar batalla entre ell e mi. E tantost trameteren per lo noble home qui Guillalmes de la Tor hauia nom, e a manament del Duch dix totes les coses que entre ell e Curial eren passades, de que lo Sanglier mostra hauer tant sentiment que cuydaua morir de ira. Aplegaren se aquell jorn en casa del Duch de Bretanya, lo Duch Dorleans e Carles de Borbo e altres molts, e tengut consell conclogueren que lo Sanglier combates a Curial a cors per cors, e axi fonch deliberat, e lo Sanglier promes metre en obra aquest fet.
