Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/273

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
253
Llibre segon.

exit de seny no sabent se regir, tanta era la colera quel sobraua, alargant la ma pres lo noble home dels pits dient:—Vostres paraules preu yo poch, e si lo Sanglier les deya yo li faria conexer que hauria mal parlat. Tots los que stauen en torn se meteren en mig e apartaren lo un del altre, e ab gran treball retengueren lo noble home, lo qual era tan fumos que aço era cosa del altre mon. Curial nos feu tenir, ans tench sa via e sen ana a son hostal varies coses cogitant.

78.

L

A fama de les paraules obri les ales e ab yuarços cors ana al hostal del Duch de Bretanya, lo qual ab lo dit Sanglier e ab altres cauallers, a manera de aquells qui cerquen pel en lou e nuu en lo jonch, cercauen via com porian desfauorir Curial en manera que dells nos fes alguna mencio. E axi com les oyren, dix lo Sanglier:—¿Que cercam pus? Ja nos pot scusar batalla entre ell e mi. E tantost trameteren per lo noble home qui Guillalmes de la Tor hauia nom, e a manament del Duch dix totes les coses que entre ell e Curial eren passades, de que lo Sanglier mostra hauer tant sentiment que cuydaua morir de ira. Aplegaren se aquell jorn en casa del Duch de Bretanya, lo Duch Dorleans e Carles de Borbo e altres molts, e tengut consell conclogueren que lo Sanglier combates a Curial a cors per cors, e axi fonch deliberat, e lo Sanglier promes metre en obra aquest fet.