Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/274

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
254
Curial y Guelfa.

79.

D

ALTRA part lo Duch de Borgunya sen ana al ostal de Curial, e axi mateix lo Comte de Foix, lo senyor de Vergues, lo senyor de Sant Jordi e altres grans Barons en gran nombre, e tengut consell, lo Duch de Borgunya tenia que Curial deuia scriure al Sanglier. Lo Comte de Foix e tots los altres tenien que no; car lo Sanglier no hauia de res ofes a Curial; ans Curial hauia ofes lo Sanglier, no per sa propia voluntat, mas empes de les paraules de Guillalmes de la Tor qui follament hauia parlat. Empero Curial li hauia satisfet de paraula e de fet, ofenent encara per ventura lo Sanglier que mal no merexia. E per ço era millor sperar que faria lo Sanglier tenint se per dit que ell era tal caualler e hauria tal consell que no voldria perdre un pel de sa honor. E axi sen anaren cascu a dinar a son hostal, exceptats lo senyor de Sant Jordi e de Vergues que romangueren ab Curial.

80.

C

OM fonch ora de anar a la cort, lo Duch de Borgunya, lo Comte de Foix e molts altres grans Barons, pres Curial, anaren tots juntats. Ja los altres hi eren gran stona hauia, e sperauen la venguda de Curial. Lo Rey, axi mateix pensant que daço poria exir gran brogit, com oys que Curial venia axi, acompanyat com oyt hauets, trames per lo Sanglier e dixli que hauia entre oyt que volia parlar ab Curial sobre algunes follies que li serien stades dites e quel pregaua que no ho volgues fer, ans se lexas daques-