Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/35

From Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.
15
Llibre primer.

amonesta lo joue pregantlo molt que fos secret e cautelos e que en aço hauia menester mes seny que enaltre cosa, per ço que tot hom se miraua en aquell spill. E que ja era molt enueiat e ara ho seria molt mes. Melchior tornant a la senyora li dix que Curial no era nat sino per seruir a ella e que ella ordonas, que ell no hauia a fer sino obeyrla. Perque la dona li dix:—Melchior yom he mes en lo cap de fer aquest home, per ço quem par que ho meresca. E he pensat quey ha molts homens que totes les riqueses del mon nols farien bons e sol amor es bastant a relleuarlos en un jorn. Es ver que ma intencio es ferlo home empero no li entench donar la mia amor sino treballar en ferlo prous e valeros donant li entendre quel am. E per ço al vespre menarets lo aci, car dauant vos li vull parlar metentlo en via de esser bo.—Vengut adonchs lo vespre Melchior pres Curial, ala cambra de la senyora sen anaren, e com foren dauant la senyora ella comença a parlar e dix:—Curial yo he deliberat comunicar a tu tots los meus thesors e sens dirten res he donat principi a la tua honor. Es ver que yot am, e axi com te atorgats los bens te donare altres coses quant a mi sera vist que hauer ho degues, perquet prech que vullas treballar encercar via per la qual la tua honor crexer pusques. E not faça dupte que diners te falleguen. Empero vull que aquesta ley me serues que tu james de la mia amor nom demanaras mes auant de ço que yom comedire donarte. E daltre part tauis, e membret be, que si tu en algun