Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/36

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
16
Curial y Guelfa.

temps per servidor meu te publicaras, me perdras pera tots temps et priuare del be que tu esperes hauer de mi. E daqui auant no allegues ignorancia.—E prenentlo per les galtes lo besa manant li que a la sua casa sen tornas. Curial alegre sens mesura, ala sua casa sen ana, e anuides aquella nit pogue dormir; tant fonch ocupat de inextimable plaer. Empero com vench per lo mati a oyr la missa sen ana, e apres anant sen al Marques en plaers, burles é solaços ab ell tota aquella matinada consuma. E com vist li fonch ana a veure la Guelfa, la qual mes a ell que la propia salut desijaua; e axi estech ab ella per una stona, e pres comiat a la sua casa sen torna. Los enueiosos torbats no sabien ques fessen ne podien veure cosa que de rependre fos, sino la frequentacio del anar e venir, e semblantment lo creximent del estat de Curial quels era vijares que della isques.

9.

M

ENTRE aquestes coses per aquesta via anauen, sesdeuench un jorn que la Guelfa anantse dinar ab lo Marques son frare, hauentse mesos dauant tots los homens, solament retengut Curial qui del braç la portaua, ella mouent lo cap al dit Curial sacosta, e a sos vijares, captada conuinent ora que degu nols vees, li dona un besar: en lo qual cas per sa desauentura los dos ancians girant los ulls vers aquella part, solament veeren lo apartat dels caps daquells dos que amor, sens auisarse de ço que feya, dolçament hauia a aquell besar perduits. E no parlant