Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/38

18

Curial y Guelfa.

que la successio de sos principis reebes millorament. E certament axis fora fet si un demoni, que ja plagues a Deu fos per nexer, a aço nos fos contraposat. Aço es ver que nosaltres fort durament hauem sostenguda la inhonesta e continua frequentacio de Curial ab la Guelfa, tenint nos per dit quen veuriem ço que hauem vist, e som estats fort prop moltes vegades de dir ho a tu, mas pensant que a tu plahia hauem fins aci callat. Dels bens della, los quals Curial prodigament consuma e guasta, no hauem gran ansia, maiorment pensant que la tua magnificencia hi suplis. Mas ço que huy hauem vist, e pronusticant rahonablement que mes hi deu hauer, nos ha de tot en tot torbats. E sino que duptam que per nostre silenci, crexent lo mal crexeria nostre delicte, encara no obririam la boca per parlar. Ço es, que huy en aquest dia venint la Guelfa a dinarse ab tu, fets metre dauant ella tots los homens qui la acompayauen e encara nos qui del braç la soliem dur, solament romasos ella e Curial, girant nos, veem que la besa; de que nos haguem intollerable dolor pensant que en nostra vellesa siam venguts aci per esser alcauots, la qual cosa a Deu no placia que nos qui en nostre jouent cuydam hauer ben viscut, ara venga un, no sabem qui, a furtar nos la gloria de nostre honor e fama. E axit pregam, amonestam e requerim, que tolgues la ocasio apartant Curial en la manera quet sera vijares de la casa daquesta dona, o hages a nos per escusats, car verament romanint lo fet en aquests termes, noy entenem pus aturar.