Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
19
Llibre primer.

11.

L

O Marques, qui saui e molt bon caualler era, donant fe a les paraules de Ansaldo tot sestremi, e fonch ben prop de moures cuytadament sens altre deliberacio que fer alguna nouitat a aquells dos amants. Empero laltre ancian, lo qual Ambrosio era nomenat, lo retench dient:—Senyor not vulles torbar de ço que aquest ta dit, mas recordat que est joue home e algunes voltes, per saui que sies, has obrat com a joue. E si aquells jouens sotsmesos a les forces damor, ans follia han fet o fan ço que no deuen, en tal acte no fan cosa noua; ans es moltes vegades per molts pus sauis que ells no son, estada feta. Perque reposat e tempera tots mouiments e pensay be, axi empero que not oblit ne la cosa pas sens retribucio, mas ab estudi e consell te prech que fer ho vulles, a fi que mills e mes a ta honor y pusques prouehir. E aquells qui han alienada la honor sua no facen a tu perdrel seny, del qual nostre senyor Deu per la sua gracia entrels altres jouens de Ytalia copiosament ta dotat.—Perque lo Marques no podent pus escoltar los dos ancians, murmurant e menant lo cap, dells se parti, e entrantsen en una cambra dins se tanca e solament a pensar ço que en aquest cas faria solament se dona. E axi passa aquell jorn que anuides de la sua cambra isque, ans estech tot torbat e pensiu dins si mateix, coses varies cogitant. E lo seguent jorn, presos en companyia dos cauallers jouens forts e valents e axi mateix Curial sens plus ab ells, en una esgleya entra e apartantse ab Curial solament en la seguent forma li parla: