Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/41

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
21
Llibre primer.

tort falsament imposat. E en aço tu pories esser ver judge sit volies, volent conexer aquells o aquelles qui to han dit si serien empesos denueia per engraciar se a tu, car yo no sabent qui son no ho se pensar. La Guelfa, la qual ta germana es, crech que sia valent dona e apresent no la entench aescusar, car dauant tu no ho ha obs. De mi dich, que si cauallers o gentils homens son o tals homens a qui la present resposta pertanya, que menten falsament per les goles, e yols combatre a cors per cors, un apres daltre, fins que yo daquest blasme a ton juhi sie quiti. Daqui auant si tu mas auançat, yom pens que desquem se regonexer, to he ben seruit e ho entenia a seruir molt mes daci auant. Lo partir me de ta casa nom dol, e si fa lo llunyarme de ta persona, la qual he amada e am de tot mon cor hauent men tu donada raho. Empero viu en segur, que on que yo sere poras usar de mon seruey en la manera que fins aci has fet e molt millor.—Lo Marques oynt aquestes paraules, caygue li en lo cor que aço poria esser enueia daquells ancians, car verament ell no podia creure que Curial tal errada fes e replicant dix:—Ara vet Curial, la gran amor que yot port, mafalaga, requerintme que yo aquestes paraules e altres coses leix anar, e que sobre aço mes auant nos faça. Perque ara sie ver o no ver, yo ho vull hauer per no fet. Mes prech te que si ab veritat est estat a mi acusat, te guarts daci auant no cayes en tal follia. E si per ventura no es ver, axi mateix te vulles guardar de