Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/422

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
402
Curial y Guelfa.

aprofitaua gens als catius, ans los carregaua mes de ferros, els donaua mes en que treballassen; nulls temps los lexaua anar a la ciutat. En manera que los pobres homens no eren vists per altres catius ne mercaders, qui per ventura los hagueren coneguts, ni eren socorreguts per persona alguna; en manera que aquells mesquins, trists e desauenturats passauan molt afanosa vida. Cantaua Curial marauellosament, e semblantment son companyo molt be, perque com eren ujats algunes vegades cantauan es alegrauan, de una alegria de la qual guart Deu a mi e a tota res bona. Car los dits catius hauien poch pa e menys carn, e nols donauan vi, e cascu jorn eren dinats auans que sodolls, e treballar no mancaua, perque en poch temps ells foren tan desfreçats, que si aquells qui en la galera ab ells anauen los vessen, nols hagueren coneguts. Atressi no romas testimoni de lur preso, com tots los de la galera morissen sino ells dos. E axi fonch publica fama la galera de Curial esser perduda e tota la gent morta, sens que no hauia escapat degu, com tots fossen passats pel fil de lespasa. E per mercaders genoueses fonch escrit a Genoua, e daqui auant se sabe en Monferrat com Curial ere mort e la sua galera era anada atraues en Berberia, e finalment tots aquels qui ab ell eren, eren estats mesos a espasa e non hauia escapat degu, e axi fonch haut per cert en totes les parts on eren coneguts.