43.
A fama parlera prouench a les orelles de la Guelfa, la qual trames per aquell vell cansat Melchior de Pando e li demana si hauia oyda alguna cosa de Curial. Lo prom abans que començas a parlar se torca les lagremes, e despuys axi com pogue, plorosament dix:—A la fe, senyora, ja hauets acabat, e lo vostre auorriment no ha loch, e si Curial vos feu algun enuig, los moros de Berberia vos han venjada dell molt be. Ell e tots quants eren en la sua galera son estats morts miserament e trista, e sens defensio alguna, e de tant han hauda pijor sort, que los ossos no han obtenguda sepultura, ans les lurs carns menjades de cans e besties feres han lexats los ossos nuus e descuberts. No han haut temps de confessar; certes, senyora, be lan seguit vostres malediccions. Ara reposaran aquells vells falsos; ara la enveia nol seguira pus e al menys lanima sera quita daquelles persecucions. ¡A vells falsos e maluats, reposats duymes! Mort es Curial, qui sens fervos enuig vos enujaua; ia nous cal tembre que torn; ara veurem quant vos millorarets de la sua mort, e quants anys vos seran tolts de la vellesa, e en quanta suma crexeran vostres bens per aquesta mort. E vos, senyora, cercats altre seruidor, que aquell tan leal, tan noble e tan virtuos, mort es en lexili al qual, a gran tort, lo hauiets dampnat.
44.
SCOLTADES hauia la Guelfa totes les paraules de Melchior, e sens mostrar en la sua cara algun
