torna a dir com era que aquella se fos axi ab ses propries mans nafrade.—No crech, dix ell, que axi sia, ans sapies que yo hauie manat a son pare que lam amenas açi e lo traydor, per no donarlam, la haura volguda matar; e certament axi es, car dies ha molts que yo conech que aquest hom no va dret, mas ell mo pagara.—E en aquell punt trames per Faraig, e, sens dir li res e sens oyrlo, li feu tallar lo cap. E ab aquella matexa furor caualca e anassen a la casa de Faraig, e troba Cammar en lo llit assats flaca e dix li:—Cammar amiga ¿e que es stada la causa per que aquell foll de ton pare ta nafrada tan agrament? La donzella respos:—Mon pare no ma nafrada.—¿E donchs qui ho ha fet? dix lo Rey. Respos Cammar:—Yo matexa ho fiu ab les mies mans pensant venir a fi de mos dies, empero encara quels hage un poch pus lonchs que no voldria, son ben certa que no seran molts, e nom fallira altra art per acabar la mia dolorosa vida. Lo Rey torna e dix:—Cammar, yo he molt gran desplaer del mal que vos hauets, e si yo pogues metre remey en vostre treball, yo ho faria per tot mon poder. E tantost trames per Juves, un caualler molt notable, germa de la mare de Cammar, e dix li:—Juves, yo son amoros de Cammar, tant, que no ho pusch dir, e pensant que son pare la hauria nafrada, e encara axi ho crech, mani que li fos tolt lo cap. Prech te que not partescas daci, e Cammar no sapia la mort de son pare, sino poria esser que lo mal que te li doblaria e, per conseguent, poria morir.
