Aquesta pàgina ha estat revisada.
423
Llibre tercer.
59.
F
ILLA mia dolça, molt son marauellada de tu; volte per muller lo Rey, e tu menysprees lo. ¿E qual dona o donzella ha en lo Regne de Tuniz que fes la oradura que tu fas? Yot promet en ma bona fe que yo no conech en tot lo Regne tan gentil cors de home ne tan gracios; e tots quants cauallers ha en aquest Regne lo preguen cascu ab sa filla, e ell pregue a nos. ¿E direm li de no de ço que de genolls lo deuriem pregar? Filla mia, no ho façes axi, sino sies certa que sobre aço lo Rey fara un castich dels grans del mon.
| Cammar. | Per cosa del mon yo no fare ço que diets, e lo Rey ab tot son poder nom pot donar pena que yo no la port ab millor voluntat que ell no lam pot donar; mas prech vos tengats manera, si possible es, que ell no cur de mi, e aço li tendre en molta merce, e sino yo matexa fare cosa per la qual sere quita daquesta oppressio. |
| Fatima. | Filla mia, sapies que tu e tots nosaltres som morts, car tantost com lo Rey sabe que tu fuist nafrada als pits, feu matar ton pare leuant li lo cap de les espatles, cuydant que ell tagues ferida, per raho que al Rey no anasses. E pensa que fara si sap que per tu roman. |
| Cam. | ¿Axi que mort es Faraig? |
| Fat. | Si a la fe. |
