Johan hagues aquell thesor ab que proueyr a la sua libertat e cercas manera com la sen pogues menar. E si per ventura la fortuna li fos tan contraria que lo Rey a força hauer la volgues, Johan hagues lo thesor e no perdes ella e lo thesor en un jorn.
61.
ASSAREN alguns pochs dies dins los quals Cammar hach auinentesa de veure lo seu Johan, e aquella vista era a ella consolacio sobirana. Perque un jorn captada ora que algu nols oys nels vees, lo dit Johan crida, e vengut, en la seguent manera li parla:—Johan, en langle del ort dauant lo presseguer maior, mon pare, qui per tu ha perduda la vida, en algunes gerres tenia soterrat tot lo seu thesor, e trobaras en la paret tres ralles de almaguena, tantost al peu estan les gerres, e aço no ho sap persona al mon foras yo. Prech que proueesques a la tua libertat e que tengas ton cami a la tua terra; yo son morta per tu, e pensa que nom leuare viua daquest llit, e si men leuen a força, la mia vida no sera de longa durada. ¡A homeyer de la persona que mes te ama en aquest mon, per lo qual he mort mon pare, robe la sua casa, he escampada la propia sanch e tramet lanima al altre mon! prech te que si algun spirit de pietat viu e regna ab tu, que apres que sie morta sies remembrant de mi, car la mia anima solta daquest carçre tantost aparexera a tu en qualseuol loch sies, e si ab tu a la tua terra los meus ossos portar poguesses, altre parays no desijaria, e axit prech que ho faces. Respon Johan:
