tornassen a cantar, e axi ho feren. E sino tos que hauia per clar Curial esser mort, per ventura haguera pensat esser lo un daquells; mas la certificacio quen hauia hauda no li lexaua creure ne encara pensar que aquell fos. Empero tots temps se recorda de Curial, e de ço que li hauia dit com lexella, que si la Cort del Puig e los leals amadors no la pregassen, nulls temps li perdonaria. E tantost comença a plorar e mana a Melchior que sen menas a casa sua aquells catius, els donas a menjar, els vestis be, els donas almoyna, per ço que Deus hagues pietat de la anima daquell qui en catiu era mort. Perque Melchior de Pando, los sen mena a casa sua, els feu donar a menjar e volguels vestir. Mas Curial no volgue quels fossen donades robes, dient que primerament hauien a anar a Santa Maria del Puig, e que porie esser que apres quey fossen estats, tornarien e pendrien per ventura ço quels volguessen donar. Melchior torna a la Guelfa, e li dix, com aquells catius no hauien volgudes pendre robes ne cosa alguna, e quels hauia interrogats si sabien res de Curial, e que li hauien respos que no. La Guelfa torna a manar quels digues que venguessen; los quals venguts, manals que tornassen a cantar aquella canço. E axi cantaren e apres que hagueren cantat, la Guelfa apella Curial, e demanali don era e com hauia nom. Respos que de Normandia e hauia nom Johan, e parlaua frances continuament. E la barba que li donaua quaix a la cinta, e lo desfreçament terrible, totes aquestes coses trahien memoria
