espasa fa coses de recordança dignes. Corre e discorre per aquelles batalles, e tot mullat de sanch de Turchs, en la sua sobreuesta blanca anuides la creu vermella se conexia. E crida un gran crit en los seus, los quals oyda la veu del seu valent e noble capita, resumen e cobren esforç, alcen aquells braços, feren en aquells menyscreents. Ixen dels cossos aquelles animes sens fe, e moren sens compte. La calor creix, los cauallers son braus e ardits e ben armats, e axi ferien sens merce e donauen se colps sens prometre, dels quals no eren escassos, ans ab gran larguesa cascu distribuhia tota la sua força en sos enemichs. Ja los caualls anauen per sanch e passauen sobre cossos morts, dels quals era la espessura tan gran que no plegauen los peus a terra. Los chrestians qui de diuerses nacions eren, uns per enueia daltres, feyen coses que dir ne scriure nos poden. E conuenials car los Turchs combatien tan valentment, que sino fos lo virtuos esforç dels christians, estona ha que foren vençuts. Quant a Curial vengueren los exploradors faent relacio que tots los Turchs eren en la batalla, e noy hauia embosca alguna. Ladonchs Curial, qui vuyt milia homens darmes hauia per asi estoiats, los quals encara no eren entrats en la batalla, va a ells, e en senyal de victoria los mou els amonesta a ben fer. Estaua la batalla en pes que no sabia hom a qual part la balança declinaria, quant aquell caualler, ans llamp de caualleria, ab aquells vuyt milia freschs entra per los enemichs e alla on
