recambra que aqui era e entra dins, en la qual Laquesis sacostumaua ligar e metre apunt, molt ben empaliada de draps de raaç, en la qual hauia un altre llit molt bell e molt ricos sobre el qual troba totes les joyes de Laquesis, ço es, frontals de perles, arracades, collars, pitrals, esquerpes, cadenes, cintures, manilles, fermalls, anells e molts altres joyells dor ab pedres e perles de inextimable preu. E entre les altres coses plague li molt, un fermall assats gran en lo qual hauie perles molt grosses e diamants molt richs, en mig del qual hauia un leo ab los ulls de dos rubins fins, e era nafrat en los pits, de la qual nafra li exia un cartell ab letres qui deyen:—Cuer desirouts na null sojorn. La vista empero daquest leo no hague tanta virtut com la del retaule, car noli pogue reduir amemoria la Guelfa, ans alargant los ulls e mirant los joyells tots de un en un, deya entre si mateix: certes no conuenen coses menys precioses a tan noble e tan bella senyora com aquesta es. E mentre miraua aquestos joyells la nit sen anaua sens Curial hauer ne sentiment, perque los cambrers seus li digueren:—Curial, ans de gran stona sera alba; e axi Curial tantost se despulla, es mes al llit, e anuides hi fonch que ell sadormi, axi fort com si fos litargich, en lo qual dormir somiant li vench la visio seguent:
25.
N minyo molt pobre li aparech e anaua tot despullat sens cubertura alguna, e anant demanant les almoynes de casa en casa no trobaua qui
