Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/86

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
66
Curial y Guelfa.

a mot, ala qual cosa Melchior menant lo cap solament dix:—Mala cosa es ingratitut, ans vos dich que es tan gran pecat que atart o nulls temps naconsegueix hom remissio. Curial no entes ço que Melchior volia dir, ans se lleua fort prestament del lit, e axi com la porta dela cambra se obria, una donzella de Laquesis, acompanyada de altres donzelles, vench a Curial e presentali la roba blanca de Laquesis, la qual hauia vestida lo jorn passat, dient li axi:—Curial, Laquesis se recomana auos e diu que ir al sopar vos altas de los seus hulls, e si auos poguessen aprofitar o fer algun plaer apres quels se hagues trets, no curant de son dan ja los se haguera arrancats del cap per donar los vos; mas sabent que auos no valdrien res e aella farien gran fretura ha cessat; empero, tramet vos aquests dela sua roba, pregantuos que si volets la sua vida vosen façats jupons e, ella veent, los vistats. Perque Curial, ab molt gran plaer pres la roba, en feu tan gran festa que no es en dir. E fent infinides gracies respos que axi faria com Laquesis manaua, ala qual la pregaua lo recomanas. E tantost mana a un cambrer seu que daquella roba fes fer jupons segons era stat dit. E de present que foren fets, Curial no vestia altres jupons sino de aquella roba. Perque Melchior de Pando, que aço viu, dix:—Curial, aquesta donzella pot hauer nom Laquesis, mas ella es Antropos, certament e axi ho prouarets per temps.