—Bella filla, anats a Curial e donats li la pau. Perque Laquesis, complit lo manament de son pare li dona pau. Besats adonchs Curial e Laquesis, lo un e laltre se enceneren axi fort, que tot hom conegue ubertament que eren namorats; car Laquesis torna tota vermella e tremolosa axi com aquella que nulls temps hauia amat. Semblantment Curial se torba tot. Empero com ella quasi ab passos descompostos sen volgues tornar, e la virtut li fallis en manera que paria que nos pogues moure, Jacob de Cleues apercebent se daço, cuyta e ana a Laquesis e aiudantli a anar, ab gran treball la torna al loch on era pertida; la qual anant axi com noua enamorada, no sabent cobrir les sues pasions, dues voltes se gira a mirar Curial. E axi ana fins ala Duquessa, sa mare, la qual reebentla li dix:—Tota la color has perduda. Respos Laquesis—Senyora, tota esta matinada me ve un cobriment de cor qui cuyt esmortir, e ara mera vengut pus fort; e sino fos Jacob de Cleues quim aiuda, a força maguera hauda a seure abans que pleguas açi. La Duquessa la descenyi e metentli la ma al si, trobali lo cor tan batent, que aço era gran marauella; mas certes los polsos li eren defallits, car per molt que li fregassen los braços ells no feyen algun mouiment. Acabada la missa, tot hom sacosta al Duch e axi anaren fins ala sua cambra. E com hi fossen entrats un missage del Emperador, vench, lo qual dix a Curial que anas que Lemperador lesperaua a dinar, ell comtaria bones nouelles. Perque Curial, pres comiat
