del Duch e dela Duquessa e axi mateix de Laquesis, feu la via dela posada del Emperador. Mas com Curial sich partis, Laquesis lo mira, e axi com lo perde de veure tots los spirits li fugiren, e ab tremolosa veu girant se a sa mare dix:—Senyora, yo muyr. E tantost perduda la color e los labis tornats tots blanchs, cuberta de una suor tota freda, caygue. La Duquessa, sa mare, crida grans crits, e ab aygua freda e altres arguments sesforçaua reduir la al primer punt; mas com aço los valgues poch, la mare, que auisada senyora era e pensaua be aquest mal don podia venir, crida grans crits:—Laquesis, vet aci Curial! Perque Laquesis, al nom de Curial, no menys que Piramus al nom de Tisbes, obri los hulls e obrint los braços alarga lo coll, e sa mare besala moltes vegades. Mas com Laquesis se trobas enganyada e no sabes cobrir la sua passio, dix:—¿On es? La mare respos:—Filla mia, aci es, e diu que si not esforces ell es mort. Prengueren la tantost e meteren la sobre un llit. No era just encara Curial al palau del Emperador, quant un missage dela Duquessa vench a Curial; e com Melchior de Pando lo conegues, demanali ¿que vols?—Senyor, dix lo missager, tantost que Curial parti, nom se quiny accident sobrepres a Laquesis, que ella caygue morta; e sino que ab lo nom de Curial la han reuiscolada, morta era certament; perque la Duquessa lo prega molt que vulla tornar, e Laquesis no muyra per fretura duna vista sua. Melchior li respos:—Amich, tornaten ala Duquessa e
