Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/91

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
71
Llibre primer.

per caualler. E certifich vos que molts Duchs e Comtes e altres grans senyors, sabent aço saparellen pera lo primer jorn de juny segons es dit, a caualcar o a crexer la sua honor. Oynt aço Curial, tota la sanch li bulli; e Lemperador abraçal e feuli molt gran festa e dix:—Yom pens que vos noy fallirets. Curial respos:—Senyor, no son meu, e per conseguent nom se quem sera manat. E tornant al haraut dix:—Digues amich: ¿e si lo caualler qui ira al torneig nulls temps hach aymia, quinys paraments aportara? Respos lo haraut:—Blanchs. Torna Curial:—¿E sin ha hauda e ara non ha, que fara? Replica lo haraut:—Hage paraments tots negres. Respos Lemperador, rient:—Curial, nom pens que alguna daquestes dues maneres de paraments façen per vos. Mas certes ara veurem com se captendran aquells que ho donen a entendre a moltes. Lo dinar fonch prest, e meten se ala taula e puys que hagueren menjat, Lemperador se trague e Curial sen ana a son hostal, e troba dins la sua cambra parat lo llit de Laquesis, en lo qual la nit passada ell hauia dormit ab tots los paraments segons quel hauia vist, deque Curial salegra tot, en feu molt gran festa. Mas certes no feu axi Melchior de Pando, ans li fonch vijares que ab una flama li haguessen donat per la cara. Empero conexent Curial esser molt ences en lamor de Laquesis, si en un punt lon volgues retraure poria rompre ab ell e no hauria res fet; perque delibera poch a poch fer loy entendre, perque dix:—¡A! quant plaer haura la Guelfa e quanta alegria ocupara lo seu