Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
72
Curial y Guelfa.

cor com sabra les honors que hauets haudes, axi dela batalla com les altres! Certes yo crech que tan alegra dona no haura en lo mon: e axi Curial, yous prech queus spatxets daquesta terra, e lo prest que esser pusca partits daci e anem en nom de Deu. Car sapiats que de saui home es mentres las festes caldegen anarsen, e no sperar que refreden, a fi que hom no obtenga desfauor. Daltre part ja veets com aquest torneiament ses cridat, e axi anem e veurem la Guelfa que ordonara de vos. Certes yom tench per dit que encara que Lemperador hi vage personalment, sera afanat en esser en tan rich punt com vos serets, si be sera mills acompanyat. Mostra Curial hauer molt gran plaer deço que Melchior deya e respos:—¡A, las demi! e quant la veure yo, e si pore viure tant nem fara Deus tanta gracia que yo cresca la sua honor sobre totes les dones del mon, axi com ella ho mereix sobre totes les altres? Torna Melchior e dix:—Curial, prenets huy comiat solament del Emperador e partits daci, car hostes e peix a tres dies puden. E com vos vessen estar aci musant vostra honor ne valdria menys. E anau en nom de Deu alla hon hauets hauts principi, e si ara partits vos lexats aci la pus noble fama de caualler del mon, la qual en un torn poriets perdre per molts accidents dels quals hom nos pot guardar. Curial respos:—Pare meu, no diets sino veritat, empero pendre tan cuytat comiat seria molt vergonyosa cosa; mas prech vos que vistats tota la mia gent, en manera que yo torn nou en Monferrat, e entre tant yous spatxare.