Pàgina:De les consuetuts de la ciutat de Barcelona sobre las servituts de las casas de honors (1709).djvu/3

olles en paret mitgera, menys de voluntat de son vehì.
 Encara que nul hom no puxa encastar en paret mitgera canons de nenguna manera, per discorrer aygues belles, ni sutzes, sens voluntat de son vehì, si donchs la hu de aquells no hi hage.
 Encara que si ningun hom passara aygues de ninguna ayguera pres de paret de son vehí, sia mitgera, ò propria de aquell que hage à fer una filada de pedra, è de morter entre la ayguera, è paret, é fonaments de aquella.
 Encara que si nul hom haurà à dar passatge, à aygua per menar á algunes honors, que hage à lexar espay, ó carrera de dos palms, è mitg de destra ultra lo rech, hon la dita aygua passará aqui sia apres.
 Encara nul hom puxa allegar possessiò de xxx. anys, de cosa qui faça passatge en alberch, ò cases de son vehí en tapies, ni en parets de rajola, ni de postat qui fassa postatge no guanye possessiò.
 Encara que nul hom pot haver vista sobre altri si habans no guarde en so del seu.
 Encara que si dos vehins son iguals en terrat, que abdosos se hagen tancar mitgers, ab tal manera que passatge, ne vista no sia del hu al altre.
 Encara que si nengun vehì del altre haurà pres lo gruix de la paret qui serà mitgera, è laltre vehì voldrà obrar, é aquella paret de rajola no li es fort, que la haurà à desfer, è á fer paret ledesma, è la rajola sia de aquell qui feta la haurà.
 Encara nul hom no pot allegar possessió de ninguna vista que rebe de part del cel, ò part de son vehì, si donchs