pas, entre 'ls glapits cavernosos y plens de rancunia d' aquell bordissench esbullat de cara, qu' havía ja rebut duas cossas de la mestressa.
Hostalera, passatger y gos, aquest ab la cua entre camas y encara refunfunyant, s' internaren per una establa rostida, plena de teranyinas, d'ombras dansants y cossos vius que fugían corrent per la tova catifa de fems, ò posavan en perill los ulls ab rústegas voladas de terra á la empegonada gripia. Estacat á ella, remugava, molt contristat, un ase que mira de gayrell al passatjer, arrufant lo nas en forma y color de secsó anatòmich, sota 'l qual ensenya, per un moment, la ben ferrada dentadura de marfil raspat. L' ombra, però, embolcallá ben prompte sos ulls de llapislázuli, disfumá altre cop tota sa llarga y cantelluda estampa de quadrúpet magre. Pujaren cinch grahons, s' obrí una altra porta greixosa, y un baf de resina y la resplandor enlluhernadora de l' incendiada llar anunciaren la cuyna. Las blancas flamas s' enlayravan llenguejant, agudas y angulosas com elásticas etzevaras, sota l'amplíssima campana que formava, ab la paret, tètrich dosser de borrím negre. Dos gats pintats com cebras, jeyan al escó, entortolligats entre sí, y condormintse ab peresa voluptuosa.
La dòna retirá las sobras d' un sopar de tres, que hi havía á la taula, y comensá á trastejar per l' aygüera, mentres lo gos saltava damunt las estovallas y 's cruspía las crostas de pa, clavant, de quan en quan, l'encesa mirada al pintor. Però aquest buscava llavors per las fumadas parets, per cadiras y
