Pàgina:De tots colors (1888).djvu/172

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
170
Narcís Oller

rabassuda, escabellada, vestida penjím-penjám. Plats, ollas, fustas, tot quant la rodejava pudía á miseria. Ell l' únich nèt, ell l' únich blanch, ell l'únich rich: sí, allí rich, tot un potentat entre gitanos. Y sorolls cavernosos com cops d' encuny que venían de la porta del costat, y passos feixuchs que feyan trontollar lo trespol de dalt, sens que ningú, ni la dòna, 'n resés paraula.

¿Hont era? ¿Hont s' havía ficat? Lo pintor anava esferehintse poquet á pòch. Sobre tot aquell home amagat no se li esborrava del magí. ¡Y pensar que ni 's movía, ni se 'l sentía respirar, que li havía dat una mala mirada y que duya barba com los papus somniats quan criatura! ¿Quí sab quína se 'n tramava allí? ¿Per què, haventhi hòmens, havía baixat á obrir una dòna, una vella, al mitj de la soletat dels camps? Y no vèures ni una criatura, ni un bressol, ni un matrimoni jove, ni rastre de familia hont sols l' ausencia d' aquesta fa absurda l'existencia del edifici! Tampoch veya eynas de conreu, ni al voltant de la casa havía vist paller, ni corrals... ¡Ay, ay, ay! ¿Què era allò? ¡Si sería una cova de lladres? Y al home se li glassavan las sanchs. Una angunieta indomable comensava á darli suhors frets, quan la dòna 's decidí á servirli 'l sopar damunt de las estovallas llepadas pe 'l gos, qu eran, ademés, curtas, tacadas y gruixudas. Portá arreu l'enciam y 'l porró, obrí 'l calaix, ne tragué la ganiveta, una gran llesca de pa moreno, coberts de fusta y de ferro, y encengué ab molts treballs un llumet de petroli fumós que, per gran festa, hi havía á la paret penjat.