Un cop al quarto, comensá á inspeccionarlo minuciosament. La vella li havía deixat una bombeta encesa. Lo quarto era ben aviat vist: quatre parets emblanquinadas, una finestra y una porta, duas cadiras coixas, un llit de pots y banchs ab una mérfega descomunal y llensols grossers, però ben bugadejats: tot això sota teulada y aquesta sostinguda per un vigám ja mitj podrit, del que penjavan lo cèrcol del pa, alguns enfilalls de butifarras y mitja penca de cansalada. Lo que primer mirá 'l foraster fou sota 'l llit. Segur de que aquest llòch estava desembarassat, estudiá la manera de tancarse. La porta no tenía pany ni més asseguransa qu' una rústega balda de fusta, practicable també per fòra estirant un cordill. Per altra banda, las duas fullas no galzavan bé y estavan plenas d' escletxas tan amplas que hi passava 'l dit. En Gellur rumiá tot malhumorat, una estona, què faría. Tallar lo cordill era inútil, un dit faría saltar lo baldó. No hi havía més remey que vetllar, posant una de las cadiras darrera la porta perquè al arrossegarse 'l despertés.
Ho feu; deixá sarró y tauleta damunt la taula, tragué 'l revòlver, s' informá ben bé de si estava ben carregat, lo ficá sota 'l coixí ab los quartos, se posá l' altra cadira ab la bombeta y mistos á l' espona, s' embolicá ab la flassada y, ja ajegut, apagá 'l llum.
Lo que passá per aquell cervell, un cop á las foscas, ni ell ho sab. Recapitulava lo vist, y com més analisava, majors y més evidents motius de
