Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
176
Narcís Oller
—¡Enrera!—cridá en Gellur, encarántloshi la arma.
La dòna feu un xiscle, y, tot ensemps, l' home:
—No s' espanti, senyor,—respongué ab veu calmosa.—No venim per rès de mal. Hem de tallar un xich de cansalada.
—¡Ay, senyor, no fassi rès! Es que 'ls xichs se han d' anar á reunir ab la partida. Bè 'ls hi haig de provehir lo sarró.
—Vaja, enllestiu y calléu, mare. Las dònas tot ho heu de xarrar,—exclamá bruscament lo de la boyna, que, armat ja y seguit del gos, esperava al peu de la porta.
