Anava ja la derrera guerra civil de mala data, quan vaig conèixer al malaguanyat tinent de Bailèn, en Frederich Moreno. Era d' aquells militars que per la figura elegant, posats alterosos, lo modo de aixecar lo cap, vinciar lo cos y descansar lo bras esquerre en l'empunyadura de l' espasa, sol la gent confondre ab certs oficialets, figurins de carn y òssos qu' adornan las paradas y en temps de guerra sols serveixen pera aumentar lo bagatje. Però á las pocas paraulas ab en Moreno, la confusió desapareixía. Lo tinent de Bailèn era tot un home. Generós de cor, franch de tracte, decidit, patriota, valent, se captava ben prompte 'l respecte y las simpatías de tothom.
Per aquells temps, contemplava 'l món ab escándol las maniobras del nostre exèrcit. Las columnas anavan y venfan sens ordre ni concert. Era ben sabut que quan corrían cap á un punt, los car-
