lins ja n' havían eixit. Era un contínuo jugar á fet, que rebentava al soldat, no salvava de rès als pobles y lluny d' aflaquir als revoltosos, los engreixava moral y positivament. La gent pacífica no podía capir tanta ineptitut en los gefes de columna, y per tant, tot era suposarloshi poch pundonor, fellonía, consentiment comprat. A n' en Moreno 'ls dimonis se l' enduyan y, á voltas, fins rompent los límits de la prudencia, s' havía atrevit en públich, no á deshonrar, però sí á censurar á sos gefes.
—No hi há tals compras ni vendas; lo que hi há es un desordre espantós, una falta complerta de plan, una ineptitut incorretgible. Que 'm deixen fer á mí y vostès veurán com en menos d' un mes escombro la provincia.—
Y explicava son plan, qu' estava reduhit á lo següent: despreciar als guerrillers petits, pera perseguir sens treva ni descans als grossos fins á acabar ab ells. Conseguit això, los petits caurían al primer llas que se 'ls hi parés.
—Mort en Francesch,—seguía—lo més aguerrit y espavilat de tots los d' aquesta provincia es en Tallada. Donchs derrera d' en Tallada sempre, fins á aconseguirlo, fins á matarlo. Després ja 'ns cuydarèm dels altres. Jo, per ma part, ja 'ls hi juro que si un día 'm topo ab en Tallada, me n' hi vaig de dret. O ell, ò jo.—
Y ho havía dit tantas vegadas, qu' en Tallada ja ho sabía.
Del estat de la guerra 's parlava una tarde en lo casino de Tarragona quan, tot d'una, arribá la nova
