ment de silenci que guardá l' oficialet, mentres lo mosso li abocava cafè á la tassa.
—Ahir, á las sis del matí, eixíam en persecució dels facciosos. Segons confidencias del coronel, havíam de trobarlos desprevinguts á la Granadella, en un sòt massa voltat de montanya pera que poguessen fugirnos depressa, ocupada la frau per hont nosaltres hi entraríam. A l'hora y mitja de camí, vegérem ja bermellejar entre garrigas y pins, las boynas enemigas. Vallès, Tallada y Camats nos esperavan ab uns vuytcents hòmens, jo no sé si realment desprevinguts ò esperansats d' aixafarnos. Comensaren á petar escopetadas, assí y allá, per aquells turons. L' Otal disposá la nostra gent y enviá al tinent Moreno ab dotze cavalls del seu regiment á reforsar l' ala esquerra que flanquejaría per aquest cantó lo camí reservat al gros de la columna. Tots sabèu qu' en Moreno la tenía jurada á n' en Tallada, tots sabèu lo que mil voltas havía dit aqui mateix: «si l' atrapo, ò ell ò jo.» Havía arribat lo día. Guanyant un petit barranch se toparía á l'altra bandada ab los capitossos d' aquellas avansadas que nos feyan desde la carena pròxima tot lo fòch que podían. En Moreno no s' hi pensá gens, ni mica. Sens escoltar á ningú, passá de retaguardia á vanguardia de l'esquerra y ¡amunt las vènen! Llavors, lo coronel, que considerá 'l perill y estava foll de vèures desobehit, m' enviá á mí pera manar á en Moreno que 's parés y no donés ni un pas sens nova ordre. Esperono 'l cavall y, á crema-dent, corro á
