Aquí en Chacón callá pera beure un glop de cafè y aixugarse 'ls llabis. Ningú dels oyents gosava respirar. Tots estávam pendents d' aquella historia, tan atractívola que, ja al entorn de nosaltres, escoltavam, aplegats en doble filera, los demés socis del casino allí presents.
—Seríam á dèu passas d' en Tallada, quan un ¡¡¡alto!!! d' en Moreno 'ns pará en sèch. Tot ensemps avansaren sols, un cap al altre, 'l meu amich y 'l cabecilla, espasa en má tots dos. Se saludaren militarment, se preguntaren un al altre si efectivament eran en Moreno y en Tallada, y, sens dir rès més y deixantnos á tots bocabadats è interrogants, avansaren los cavalls fins á toparse, esgrimiren las armas, llampegá 'l sol per ellas y vegérem enfonzarse la d' en Moreno dins del cor d' en Tallada y lliscar lo cos d' aquest per un costat del cavall fins á escombrar la terra ab la daurada borla de la boyna. Però tot ensemps soná una espantosa descárrega, nos embolcallá espessa fumareda y, per entre ella, vaig veure al moment, estirats á terra, en Moreno y son cavall. Tombo 'l cap per animar als meus soldats á la revenja. Sols ne quedavan dos en peu. Los altres, morts ò ferits, formavan confós garbuix entre 'ls cavalls que renillavan y brassejavan al ayre per l' escohissor de las feridas, los que no: estavan erts á terra per la mort.—
Lo narrador callá pera engolir un' altra glopada.
—¿Y tu?—li preguntá un dels presents.
—¿Jo? Jo, mira, 'm vaig salvar. Aquí 'm tens,—respongué en Chacón, ab l' ingenuitat que 'l feya tan simpátich.
