Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
184
Narcís Oller
—Home, molt senzillament: anantlo á buscar. Vaig desfer camí, me vaig atansar al pobre cavall que feya dol de vèurel patir, lo vaig dessinglar y vaig treure 'l pantalon de la montura. Llavors me vaig mudar, y guiat pe'l fòch qu' encara 's sostenía, no vaig parar fins á topar ab los meus, que prou me costá, perque encara vaig tindre 'ls carlins demunt del cap una bona estona; tant que ¿veyèu?... aquesta fuherada, me la va fer una bala quan ja 'l duya.—
Y mentres en Chacón nos ensenyava rihent la cremadura del projectil que li fregá la cama, nosaltres sols miravam y admiravam ab no poca veneració la serenitat incomprensible d' aquell jovenet, hèroe inèdit de tanta válua com la dels dos valents qu' acabava d' ensalsar.
