L' Andreu ja 's penedeix d' haverli comprat l' establiment. Perque la veritat es que 'l senyor Benet no se n'adona, però encara sembla que 'n sía l' amo. En primer llòch, no voler deixar l'entressol hont viuría bé la familia del Andreu, obligantla aixís á passar frets y humitats quan vol obrir y tancar qu' es sempre á altra hora! Després, aquella intervenció contínua, aquell espionatge etern, aquell aconsellar incessant. ¡Home de Deu! si en quant posan las ventallas, encara ab llum encès, ja 'l senyor Benet es abaix á la xocolatería. ¡Bé podría dormir ben calentó en son llit, ja que té 'ls seus y s' ha retirat del negoci! Donchs no senyor, abaix, ab xancleta, á furonejar per la cuyna y á dir per milèssima vegada que no gastin més llet que la que 'ls porta l' Aleix de Sarriá, ni d' altra xocolata que de casa 'n Capella; qu' ell acreditá l' establiment aixís, venentho tot de contiansa; que 'l sistema, avuy en boga, de falsificarho tot, es, ademés d' inmoral, de pèssims resultats, y després examinar los aparadors pera dir qu' al estiu han d' estar plens de fruyta y al hivern
