de natas, matonets, merengues, flams, pastelets y demés pastas. Cridar si l' Andreu té massa diaris, Y per fi, assèures á la taula mellor pera llegirlos tots entre sucada y sucada de xocolata y fins bona cosa més tart perque no 'n deixa una ratlla d' un.
—Per la mort de Deu, senyor Benet, vostè 'n fá massa! Deixi en pau al bon Andreu, amo y senyor avuy de la botiga, pera que puga fer y desfer com bé li sembli. ¿No trobava pesat l'ofici, vostè? No vá vèndres l'establiment pera descansar y cuydarse aquest cos de seixanta anys que sas camas arrossegan? Donchs visca molts anys en son piset del pla de la Boquería, contempli desde 'l balconet aqueix rovell del ou que tan emprendat me 'l té, jegui, passegi, fassi lo que la seva santa voluntat li dicti, però no mortifiqui al pobre Andreu. No se 'n cuydi més de la botiga, que ja no es de vostè.—
Tal es lo sermó que fa dos anys té á la punta de la llengua l' Agneta, la dòna de l' Andreu. ¿Però còm dirho, si 's veu que 'l vellet anyora l' ofici, la botiga, las cadiras, las taulas y fins las xocolateras de la cuyna? Sí aquell parell d' horas que passa assegut allí li son la vida. Si fins se veu que está alegre quan la casa despatxa y trist si no hi veu gent.
Y las altras estonas que hi passa 'ls vespres ab aquells companys seus que hi venen á conversar tot jogant al dòmino de lo qu' han mudat hòmens y cosas, de lo gran que fou lo terrabastall de la Jamancia, y de las obras que 's fan ò 's projectan fer á Barcelona. Llavors sí que 'l senyor Benet posa greix. Ja li han tocat lo botet, ja canta com un ros-
