Lo Sr. Benet se las enrama per aquí qu' es un gust, y entre dòmino y dòmino tot contant tantos, remenant las fitxas ab lo palmell de las mans com si fés pindolas, ò calculant la jugada mentres contempla 'l jòch que li queda, extès d' una sola pessa entre 'ls dits de la má esquerra devant dels ulls, enrahona y s' exalta y deixa brollar de la ánima tot lo doll d' amor que té pera Barcelona y 'ls barcelonins.
Si 's parla de las èpocas de política romántica qu' en sa joventut conseguí, lo cor se li esbotza al considerar las bravesas de sos conciutadans del 42, del 43 y del 56. Tot lo de més ensá ja no ho veu ab los mateixos ulls. ¡Però lo altre y sobre tot lo de la Junta Central, ¡ah! ¡còm amagarho! L' admira més la valentía d' aquells gats qu' intentaren escalar la Ciutadela, que no pas la de Leònidas y 'ls trescents espartans fent cara als Persas. Aquells espartans eran d' un altra fusta, y soldats, y ja hi estavan fets. La questió es que'ls d' aquí, eran d' aquí, del vehinat, gent de sa casa, y se las havían ab tropa, y contra un fort formidable, contra la Ciutadela, ¡que no eran joginas, nó!
Repassa tota l' historia de Barcelona que per relats ò experiencia personal dú enmagatzemada á la memoria y acaba per no trobarli pariona, ni per poder reconèixer ningú capás de competir ab sos conciutadans. No n' hi há en llòch de tan valents, de tan bona lley, ni tan simpátichs. En la mateixa xocolatería ha vist gent de las cinchs parts del món, tot ho ha sentit; tot ho ha experimentat y desengányat: roda 'l Món y torna al Born.
