Pàgina:De tots colors (1888).djvu/199

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
197
de tots colors

sevas ideas, las sevas inclinacions, los seus sentiments y judicis, en un mot, lo seu esperit; perque tot això contenen las obras d' un escriptor. La gent s' acontenta ab una fotografía, un dibuix del còs, sense compendre qu' ab això té tant sols l' imatje corruptible de la materia; nosaltres volem conèixer l' ánima, arribar fins á lo que 'ls filosops ne diuhen lo yo, y en las obras trobem lo yo dels seus autors.—

Aixís seguí parlantme aquella dòna misteriosa sense darme temps de sortir de ma confusió cada: volta més gran. La Delfina era, pera mí, una aparició extranya, l' encarnació viventa d' una d'eixas concepcions que tant abundan en las obras dels qui ella anomenava amichs seus.

Impossible m' es descriure las emocions que 'm feu sentir. Sols puch dirte que jamay n' havía experimentat de tan fortas y en gran nombre, ni may me havía sentit lo cervell tan abrusat. ¡Y pòch esperava encara lo que m' havía de passar!

II

A la fi volgué anársen del ball; mes ab mí, sense deixarme. ¿Y ahont me l' havía d' endur, ò ahont m' enmenaría ella pera no separarnos may més?

En mitj de mas confusions, creguí que la Delfina era tal volta un sér ideal, un fòch follet de la fantasía qu' ab l'ayre fret del carrer s' esvahiría de mon cervell com se desvaneixen los somnis al despertar.