¡Mes ay, que m' enganyava! No era creació ideal d' un somni, ni fruyt vaporós de la fantasía; prou que m' ho deya ab sas apretadas de bras, ab sos ulls encesos de passió, ab son alè inflamat que jo sentía congelarse en mon coll mentres baixavam la escala.
Ma situació comensava á férsem difícil. Com á mer estudiant qu' era, no tenía ni prou llibertat ni prous medis pera fer meva aquella dòna, y confesso que ja comensava á renegar de la troballa del meu ideal. Es cert que deixantme portar per la fantasía, l'aventura no 'm desagradava; que la Delfina cativava mon cor ab sas esbojarradas conversas, ab sa imaginació fogosa, ab tot son modo d' esser verament excepcional en nostra terra, si no en totas: es cert que fins ja sentía en mon cor bullir un afecte, mitj compassió, mitj amor, que 'm lligava ab aquella dòna y 'm feya criminós lo pensament de rebutjarla, mes quan consultava ab mí meteix què faría, còm podría conjuminármelas entre ella y mos pares, entre nostres ¿per què no dirho? nostres desitjs y mos medis, me quedava astorat y jo mateix m' acriminava per la poca solta de mon modo d' obrar.
Y á tot això, mentres que 'n mon cor bramulava una vera tempestat de llamps y trons, las avalotadas máscaras sortían del ball movent la més gran gatzara, tal com giran piulant indiferents los vols d' aucells per demunt un camp de batalla.
L' instant solemne, lo de resoldres, anava acostantse á pas de gegant. Ja t' he dit que jo no sabía què fer, que no sabía pas què resoldre. Si no ho de-
