Confesso ma miseria: mal que jo mateix ho hagués pogut somniar algun jorn, ab tot y haver llegit ab entusiasme las «Páginas dels vint anys,» y aquella proposició va esgarrifarme. Altra volta 'm creguí víctima d' un somni; jo no podía compendre que hi hagués una dòna capassa de fer real la creació del poeta francès.
Convinguí, no obstant, ab lo plan que 'm proposava pera veure fins á quín punt la Delfina se deixaría arrastrar per son romanticisme, y encara més perque jo volía guanyar temps, y veure si Deu me treya d' aquell tripijòch.
Serían las sis de matinada quan arribavam al cim de la serra. L' auba comensava á clarejar, la montanya de Montjuich y son castell se dibuixavan en la atmòsfeta ab una correcció de perfil admirable; l' ayret del matí bressava mostres cabells y 'ns ruixava suaument lo front; las aus deixavan llurs nius y la lluna, á mesura que perdía sa forsa, guanyava en blancor.
Jo desitjava no mòurem d' allá dalt y esguardar aquell hermós pahissatje, sols comparable als de Nápols y Sicilia; jo hauría preferit restar allí pera contemplar lo quadro maravellós que 's desplega al néixer lo sol sembrant d' inquietas estrellas lo Mediterrani, d' esmeragdas y or lo camp, de topaci, nácar y ópal l'ample firmament, ressuscitant lo perfil y 'l color dels variats objectes que l' ombra soterrava y deixondint, de la fulla al home, tot lo que té vida y ayma sa benvolguda presencia. Mes la Delfina volía arribar al llach abans de que nasqués lo
