Possehit de greu dolor, al cridar aixís, besava aquells ulls tendrement aclucats, dels quals brollavan riquíssimas llágrimas de mortal angoixa, ensemps que ab aygua del estany ruixava aquell rostre tan jove y hermós com treballat per la passió.
Ma companya no per això 's revenía.
En aquell instant, un tebi raig de sol daurava 'ls arbres més alts del serrat y un pagès, tot fregantse 'ls ulls, com si dubtés de que fós real lo que veya, anava acostantse envers nosaltres.
L' angúnia 'm creixía pet moments. Prou apurat ja per l' estat de ma estimada, veya devant meu á un desconegut que venía esser testimoni d' aquell estrany accident y que, sense dirme una paraula, arrabassant la sirga comensava á tirar la barqueta cap á terra. ¿Quína intenció tindrá? ¿Quí podría ésser? ¿Ab quín dret obrava d' aquella manera?... ¿Mes, jo també ab quín dret ocupava la barca?... Y si aquell home fos un malvat, ¿què fer?
Jo qu' ab las emocions d' aquella nit havía perdut totas las forsas, jo que no duya ni un espasí ¿còm podría defensarme d' aquell home fornit que del primer cop m' hauría tirat qui sab ahont?
Lo sol que creixía per instants acabava de complicar ma situació, impedint que m' escapés á la vista de mon contrari. Prou m' arrapava als pins que sortían de l' aygua á fi de resistir á las estrevadas del desconegut, aquest tenía més forsa que jo y las brancas dels pins me lliscavan de la má.
Aixís vaig arribar, ab la Delfina aplomada als peus, devant d' aquell home.
