Res de perdó, impossible 'l perdó: «prou». També ella digué «prou»; però ab tò ben diferent. Y tapats encara 'ls ulls per no veure á n' aquell home, s' empujá decidida al entressol, quan en Llorens ab ridícula candidesa anava á demanarli esmorzar.
Llavors s' adoná en Llorens de que n' havía fet massa, ab la bofetada, s' enten. «Pobra xicota, ella tenía rahó; ell l' havía engelosida ab motiu, al menys en apariencia, ben just. ¡Jem! ¡Intercedir ab la propia, per la qu' un persegueix, per la rival! Qualsevol dona hauría obrat igualment. Tant mateix, estimantla com l' estimava, n' havía fet massa: no més per un punt, per una paraula d' aquella ximpleta, anarli al darrera com un estudiant y fingir lo que no hi havía. ¿No valía més ferla despatxar de cop y volta, y un mudar d' ofici, que l' ocupés tarde y tot, ó negarse senzillament á dur aquell llibre? «Y pensant y pensant, ja ni trobá afeminada la tasca, ni pogué explicarse l' ofuscació de que fou victima per alguns días. Repassant sa vida de casat, no sabía veure ni un moment de domini de l' Agneta sobre ell, Nevat del de la passada nit. Ell guardava 'ls diners qu' ella guanyava; ella no dava un pas ni havía gastat un ral, fins pera ferramentas del ofici, sense'! permís de en Llorens; pert ell havía sofert ridiculesas é imposicions dels sogres; per ell y son fill s' havía desviscut y escarrassat. Y tingué d' admirar son afany de
