cego de naixensa que cobra la vista. La matería de qu' era formada 's confonía en una idealitat brillantíssima, fruyt indubtable del meu esperit candoròs. Jo sé que no duya gloria á son voltant, però mos ulls la veyan radiar tot aquell encís que degué dur la Verge en sas aparicions. Jo sé que no 'n podía apartar la vista, que m' hauría agenollat á sos peus, y que tan comunicatiu com era ab tothom, devant d' ella no sabía badar boca. ¿Ni per qué? Prou me entenía ella.
¡Ditxés terradet, si me 'n tens de miradas! ¡Y què desert y fosch quan ella no hi era! ¡Tant com l' omplenava de llum y vida ella sola! ¡Si, ella sola; beneytas sían aquellas escapadetas que hi feya ab lo més fútil pretext! No més al aparèixer, ja sos ulls topavan ab los meus, un mateix raig de sol fonía nostras miradas, los cors batían al mateix compás, y res, ni un mot; lo carmí á las galtas, un somrís de Angel lluminant los rostres!
Per aquells temps, deixeble de retòrica y poètica, anava tot lo día recitant los fragments de poesía que 'ns dava 'l professor com trossos selectes. De cop, m' havían agradat taut las odas heròicas y 'ls romansos històrichs que m' ensajava á compondren constantment; mes en havent conegut la modisteta, no atinava á fer sino elegias, églogas y madrigals. Tan hermés com havía d' ésser pera mi 'l món y tan trist com lo trobava al agafar la ploma! Encara recordo qu' un día, pressentint l' amor qu' avuy porto á la nostra llengua, un día que jo devía estar molt trist, vaig escriurer uns versos que comensavan:
